Hui ha sigut el dia en què he tornat a creuar la porta d'entrada d'eixe
espai on anys enrere vaig adquirir un bon grapat de coneixements de
matèries variades.
L'edifici em transmet el dia de hui la mateixa solemnitat que quan vaig entrar per primera vegada. Sembla
que el temps no ha passat gaire per ell; únicament alguna capa de
pintura a les seues parets i la reubicació de la biblioteca a una altra
estança més menuda.
A l'entrada érem sis nouvinguts i allí
estaven el coordinador i el cap de cua per donar-nos una agradable
benvinguda. Hem pujat les escales fins a arribar a un despatx al qual
ens han demanat la nostra documentació i papers pertinents per tal de
formalitzar la nostra entrada al món docent.
Seguidament han aparegut els nostres mentors, i cadascú s'ha emportat el seu aprenent amb ell.
En
el meu cas, no he estat sola, la meua companya també hi era. Compartim
mentora i, compartirem experiències i coneixements durant el parell de
mesos que dure aquest procés formatiu.
La mentora que ens ha
tocat ja m'era coneguda; en temps anteriors va contribuir a formar-me
durant dos cursos. Ens ha ficat al dia de tot el que passa al centre,
ens ha facilitat els horaris que hem d'acomplir i ens ha ensenyat un poc
l'entorn.
La meua companya i jo hem aprofitat per a fer un recorregut per l'edifici i els seus exteriors i allí ens hem acomiadat de la mentora fins demà, que serà el nostre primer dia a l'aula.
Mestra de Primària conversa en Profe de Valencià, aquest bloc té el propòsit de narrar les vivències diàries de les pràctiques docents. A la capital de la Ribera Alta.
dimarts, 31 de gener del 2017
dilluns, 30 de gener del 2017
Dia previ
Bé, ja queden unes dotze hores per tal de retrobar-me amb una part important de la meua adolescència, per retornar als orígens, a un dels centres on em vaig formar.
No estic gaire nerviosa, és més la il·lusió de tornar a un dels llocs on
m'he educat per tal de contemplar-lo des d'una perspectiva docent.
Espere aprendre molt d'aquesta nova experiència docent, en la qual passe de Mestra de Primària, un entorn ple d'infantesa i innocència, a professora de Secundària; una etapa on els alumnes recerquen la seua pròpia identitat i experimenten el pas de la infantessa a l'adolescència acompanyada de canvis a nivell fisiològic i psicològic, recerca d'emocions, sensacions...
Mentre escric aquestes línies comencen a aflorar uns nervis que, feia una estona no estaven presents i em pregunte: com seran els alumnes que trobaré al transcurs de les pràctiques?
Perquè no únicament, com a docents transmetem coneixements sinó que també recollim altres distints que generen els nostres alumnes.
Ensenyar és aprendre dues vegades.
No estic gaire nerviosa, és més la il·lusió de tornar a un dels llocs on
m'he educat per tal de contemplar-lo des d'una perspectiva docent.
Espere aprendre molt d'aquesta nova experiència docent, en la qual passe de Mestra de Primària, un entorn ple d'infantesa i innocència, a professora de Secundària; una etapa on els alumnes recerquen la seua pròpia identitat i experimenten el pas de la infantessa a l'adolescència acompanyada de canvis a nivell fisiològic i psicològic, recerca d'emocions, sensacions...
Mentre escric aquestes línies comencen a aflorar uns nervis que, feia una estona no estaven presents i em pregunte: com seran els alumnes que trobaré al transcurs de les pràctiques?
Perquè no únicament, com a docents transmetem coneixements sinó que també recollim altres distints que generen els nostres alumnes.
Ensenyar és aprendre dues vegades.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)