Bé, ja queden unes dotze hores per tal de retrobar-me amb una part important de la meua adolescència, per retornar als orígens, a un dels centres on em vaig formar.
No estic gaire nerviosa, és més la il·lusió de tornar a un dels llocs on
m'he educat per tal de contemplar-lo des d'una perspectiva docent.
Espere aprendre molt d'aquesta nova experiència docent, en la qual passe de Mestra de Primària, un entorn ple d'infantesa i innocència, a professora de Secundària; una etapa on els alumnes recerquen la seua pròpia identitat i experimenten el pas de la infantessa a l'adolescència acompanyada de canvis a nivell fisiològic i psicològic, recerca d'emocions, sensacions...
Mentre escric aquestes línies comencen a aflorar uns nervis que, feia una estona no estaven presents i em pregunte: com seran els alumnes que trobaré al transcurs de les pràctiques?
Perquè no únicament, com a docents transmetem coneixements sinó que també recollim altres distints que generen els nostres alumnes.
Ensenyar és aprendre dues vegades.
Bona entrada inicial.
ResponEliminaLa música contagia l'entergia (una cançó que parla de mentides!).